crònica d'una realitat

El d'aquest cap de setmana, no era un bolo qualsevol, la veritat és que no ho ha estat cap encara. Teniem la visita dels germans de 69 revoluciones, amb tot el que implica, mil·lions de converses, vermut al Tarridas, dinar al Pati Blau, tarda de canyes i DVD's, concert al Sidecar,.....en el fons.....campi qui pugui, i així va ser.....una oportunitat perduda per demostrar al Fredi que sóc un professional.
D'aquesta manera sortia el sol diumenge, brillava amb força, massa força i el primer pensament era....ai mamita....on sóc? Eferalgan i propolis, El señor de los Anillos i cap a l'Elèctric Bar. És un local xulo de veritat, amb una sala amable, un amo amable i sucs de préssec amb gust de té. A les 21:20 apareixen la Gemma i el zuri amb una bosseta a la mà. És Viverol!!!!! a dins, només dos contagotes, la resta ja és història.
Gràcies a l'Anna Orriols, Tàbata, Ubi, Marc i companyia, Jordi Piera, cosinet i ester Ortiz, Ju-lee, Gemma, Zuri......perdó si m'oblido a algú. Gràcies també al que deia "más una" amb accent estranger al final del concert i a tots els que veu ser-hi. Un cop més, unes cançons catalanes, van sonar especials gràcies al Rober, que li donà el seu esperit universal.