Amics i amigues, una cosa increïble a tornat a passar, una d’aquelles que només es poden viure un cop (màxim 2) en tota una vida, i es que farà dues setmanes, un personatge que tothom feia molt lluny, un personatge del que només existeix una fotografia en tot el món, be........existia!! de sobte s’ha tornat a creuar en el nostre camí. Aquest matí he trobat a sota la porta de casa un sobre tancat amb olor a perfum de dona, en el nom del remitent només hi havia una lletra, la J, a dins una fotografia............si amics si............en primícia mundial!!!!!!!!! I per segona i úniques vegades en aquest blog, El pastor de les muntanyes corses, ja deia jo que el seu braç apreixia per sota de l'equip. Per cert, mil gràcies a la Vane que el dissabte passat va acceptar fer de Ju-lee i compartir un trosset d’escenari amb mi, i com no, al multi-instrumentista Bon-suco que no només va tocar el Theremin, també va recitar un poema per tancar el cercle del bolo, i a tots els que veu ser-hi GRÀCIES amics, sense gent així, tot això perd sentit.