Calonge viu al costat del mar i aquesta és la porta de la seva escola pública.
Des de fa uns diumenges, a la terrassa de l’artesà, fem el vermut uns quants amics, molts dels quals ja tenen fills/es, tots entre 0 i 3 anys. Encara que sembli mentida, no som la última generació que viurà en aquest planeta i veient la que tot just comença, podeu estar segurs que encara hi ha esperança. Felicitats amics “papas”!!!!!!
1 Comments:
En aquest raconet de mon també vull incloure a una nena traviesa, la Nerea, que m'ha deixat aquell gust entre dolç i amarg que ara mateix sembla que tot ho nega.
¿Quin numero vols?
Publicar un comentario
<< Home