....que t'estimes més, a tocar o a frec?
Les dotze en punt..........Ei!, sis canyes, 1 mitjana i un te d’aquells de pot..........ai perdona..tu que vols Pere
mmmmmmm....un cafè sol
Hòstia vaja vermut!!!
Si noi, sense cafè ja em pots dir missa...
Els nou amics seuen al voltant de dues taules de color vermell d’aquestes de plàstic amb el logo d’Estrella Damm, estan a la terrassa del “Centro”. A El Prat en teníem un, en dèiem l’Artesà...........
Fa un sol de justícia, però és l’únic lloc del local a on es pot fumar i és l’únic local del poble a on es pot fer una cesvesa...
“Cony de Llei del tabac” ,diu l’Anna, “potser salvarem els pulmons però ens fotrem a pendre pel cul la pell i la paciència.”
A la taula del costat ja deu fer quaranta minuts que ha arribat el Pancho, hi ha deixat el quinto a sobre i s’ha assegut, us en podeu imaginar la temperatura a hores d’ara
“Que passa Pancho, ni l’has tastat!!”
Te la mirada absent, perduda, però fixa cap a la Serra.
Haurien de passar quaranta minuts més perquè s’escoltessin les paraules que encara ara ressonen per aquelles terres d’oli i vinyes...
“......Ai Montsant, Montsant......que n’ets de puta i de gran!!.......”
La inspiració deu ser com l’aspirina, qui la busqui, ja sap a on trobar-la. Potser el treu el mal de cap o potser et dona mal de panxa.
mmmmmmm....un cafè sol
Hòstia vaja vermut!!!
Si noi, sense cafè ja em pots dir missa...
Els nou amics seuen al voltant de dues taules de color vermell d’aquestes de plàstic amb el logo d’Estrella Damm, estan a la terrassa del “Centro”. A El Prat en teníem un, en dèiem l’Artesà...........
Fa un sol de justícia, però és l’únic lloc del local a on es pot fumar i és l’únic local del poble a on es pot fer una cesvesa...
“Cony de Llei del tabac” ,diu l’Anna, “potser salvarem els pulmons però ens fotrem a pendre pel cul la pell i la paciència.”
A la taula del costat ja deu fer quaranta minuts que ha arribat el Pancho, hi ha deixat el quinto a sobre i s’ha assegut, us en podeu imaginar la temperatura a hores d’ara
“Que passa Pancho, ni l’has tastat!!”
Te la mirada absent, perduda, però fixa cap a la Serra.
Haurien de passar quaranta minuts més perquè s’escoltessin les paraules que encara ara ressonen per aquelles terres d’oli i vinyes...
“......Ai Montsant, Montsant......que n’ets de puta i de gran!!.......”
La inspiració deu ser com l’aspirina, qui la busqui, ja sap a on trobar-la. Potser el treu el mal de cap o potser et dona mal de panxa.
1 Comments:
Ahí m'has dao!
Publicar un comentario
<< Home