Ai Cinto....

Estem d’acord que moltes vegades les paraules i les imatges, si les traiem del seu context, o perden tot el seu significat o potser en guanyen un altre. Sigui com sigui, es desvirtua la realitat adquirida pel fet de formar part d’un conjunt.
Estem també segurs però, que aquest no és el cas.
L’Antoni és l’avi de la Núria, el pare de la Laia i a més, germà de la nostra estimada Carmeta. Des de ben petit els seus pares ja veien com se li canviava la cara quan escoltava la cobla del poble a la Festa Major d'estiu (la de Sant Cristòfol), i amb 13 anyets, quan sortia de treballar de la mina de sal, robant temps a les curtes tardes, va començar a tocar el violí en una de les colles caramellaires de Súria. Encara ara, cada any, acompanya la colla en tot el seu recorregut per carrers i placetes, des del Poble Vell fins a la Plaça Sant Joan, a on ell i els seus companys (la mitjana d’edat dels quals no passa dels 24 anys) faran l’ultima cantada.
Això deuen ser les Caramelles, una estona de goig, l’anunci de la resurrecció de Crist i cantar ben alt......

....Visca Catalunya (i com sempre puntualitza el Cinto)....Lliure!!