el color de les coses

La Dolors està amoïnada i es que s’ha vist fora de lloc amb l’entusiasme de tota la gent per aquestes noves paraules que acaben d’entrar en la última reedició renovada del diccionari de l’institut d’Estudis Catalans. I es que a ella el que realment la preocupa són les que surten, aquestes paraules gastades i caigudes en desús però que formen part encara del seu antic imaginari. Aquestes paraules a les que els anys les han omplert de matisos, d’ànima, de color i de l’experiència que dona el fet d’haver format part en tantes converses.
Jo sempre l’hi dic que no cal que s’amoïni,........les paraules, com tot a la vida, es renova de manera natural, els sentiments, les malalties, les persones, fins i tot la foscor canvia amb nosaltres, tot, tot, canvia, EL MÓN CANVIA!!!!!!!!
Estic pletòric, li explico teories sobre la evolució, gesticulo de forma exagerada”................miri, un vidre que sempre ha estat translúcid podrà arribar a reflectir la llum al 100%, no s’amoïni dona!!!!!...............!!!!
Ella em mira, al principi amb els ulls ben oberts, a poc a poc els va tancant fins que fa cara de pomes agres, callo.
.........Galifardeu!