Vas girar fort, se’t veieren les calcetes...

L’ennubolat deixondeix ens ha portat, aquest matí, els versos del mestre “rodolaire” (amb el permís del Fredi) Ramon Cuéllar. No podem fer més que repetir-los. No és poesia d’alts volts, però és aquesta senzillesa la que ens engresca, a més, ve tant al cas aquests dies. Va per tu Gemma! una de les nostres pubilles.

De la terra Catalana / és la dona més galana
De festa ella va vestida / i duu cada peça a mida

Heu vist gent quines faldilles / que llueixen les pubilles
Són de colors i morades / o amb flors ben estampades

Llarga ve segons la moda / que ballant faci la roda
La cintura duu marcada / amb una esvelta Llaçada

Els enagos amagats / amb puntes ben adornats
La brusa sol ser escotada / amb la màniga tallada

De seda o be de setí / en negre, mai carmesí
Al coll, hi duu una cinteta / ni molt ample ni estreta

...lluint una creu penjada / o una joia regalada
El davantal guarnidet / amb puntes i rodonet

Mitges de color mató / de seda o de fi cotó
Als peus porta sabatetes / amb tapins i sibelletes

Un mantó a les espatlles / color blanc i grosses malles
Llueix el cabell amb ret / tot caient avall ben dret

I duu blanca mantellina / amb punta de coixí fina
Llaçada de color roig / que al front li faci molt goig

I lluentes arracades / d’argent o si vol daurades
Maquillatge moderat / llavis: color ben marcat

El color de les mitenes / com el ret on duu les trenes
Diners i mocadoret / ficats en un monederet

La pubilla s’ha guanyat / el cor de tot el veïnat