com tots nosaltres..........

Ell devia voler que se l’estimessin. Si home!, ja sabeu...quan algú pensa en tu tota l’estona, o quan els teus amics t’anomenen a les seves converses, i somriuen, i t’ofereixen una cadira; quan et trobes la carn just al punt, com a tu t’agrada. Quan la gent t’escolta, encara que no ho sembli, o algú porta la teva foto com a punt de llibre, quan pots compartir una estona, i si tens sort, obrir els ulls amb un bon dia, o quan no només per a tu, una cançó vol dir més coses. Imagineu-vos per un moment no haver viscut mai aquestes coses……………………………que a la vostra vida, les finestres no donessin al carrer.
Ella diu que la gent estima per defecte, per instint…..segur que a ell tant se li’n dona, ell devia voler que se l’estimessin, i plorava, i les llàgrimes no li deixaven veure res més que l’ai al cor constant que se’l menjava. I aprèn a viure gelat, i els somnis són el calor que li manca quan desperta.
I els dies passen, uns llampeguejant i d’altres amb la lentitud d’una nit amb mal de queixal. Ell devia voler que se l’estimessin. Si home!, ja sabeu…quan t’arriba una carta escrita a mà, o t’acompanyen fins a casa, per xerrar una estona més, o et piquen l’ull a l’altre banda de la taula, o t’encoratgen per que escriguis més històries.
Segur!, ell devia voler que se l’estimessin......................i se l’estimaven.
Però de vegades, l’amor que per a un és la branca on t’abraces cada dia, per l’altre són les cendres al cremar tota la fusta.