Amics i amigues, una cosa increïble a tornat a passar, una d’aquelles que només es poden viure un cop (màxim 2) en tota una vida, i es que farà dues setmanes, un personatge que tothom feia molt lluny, un personatge del que només existeix una fotografia en tot el món, be........existia!! de sobte s’ha tornat a creuar en el nostre camí. Aquest matí he trobat a sota la porta de casa un sobre tancat amb olor a perfum de dona, en el nom del remitent només hi havia una lletra, la J, a dins una fotografia............si amics si............en primícia mundial!!!!!!!!! I per segona i úniques vegades en aquest blog, El pastor de les muntanyes corses, ja deia jo que el seu braç apreixia per sota de l'equip. Per cert, mil gràcies a la Vane que el dissabte passat va acceptar fer de Ju-lee i compartir un trosset d’escenari amb mi, i com no, al multi-instrumentista Bon-suco que no només va tocar el Theremin, també va recitar un poema per tancar el cercle del bolo, i a tots els que veu ser-hi GRÀCIES amics, sense gent així, tot això perd sentit.

.........com el full a on ho escric

Haig de demanar sinceres disculpes al sisè component de la banda i que no coneixeu encara perquè no apareix en l’apartat homònim de la web. Es tracta.....atenció......de “la llibreta” que em va regalar la Montse Sans amb els millors desitjos del món per que m’ajudés a escriure. Sempre m’acompanya (al igual que el mocador de roba) arreu i ja fa un temps que hi escric les idees. Així doncs, aquí us la deixo. El que hi veieu és la caòtica manera de treballar del que us escriu, la cançó es titula INIL.

Si amics meus, per si algú encara no els coneixia, aquí els teniu!! El Fredy i la Gemma, les dues persones que fan possible tot el que veieu i el que no veieu, però per damunt de tot, dos bons amics. Us estimo nois. Ah, el dit que veieu a sota és el del pastor, que es va emprenyar molt per ensenyar la seva foto en aquest blog, quin caràcter.......

Amb vosaltres....quan i a on?

El folk no ha mort companys, d’això podem estar ben segurs, i em fa l’efecte que te corda per estona. En un cap de setmana a on tothom arriba a temps i com per art de màgia, després del concert...el més important no és que se’ns faci de dia sinó COM se’ns fa de dia.....amics, sobren les paraules. I el cantant de Barricada....no us va recordar en Bob Dylan??.......ei, si tancaves els ulls. Després de tot i encara que sembli mentida........no me he hecho nada!!!! A la teva salut Coronel!!!!

Ara si!!!!!!

Marxem, agafem les furgonetes i vinga... a fer un concert de folk amb guitarres distorsionades, baixos antics i bateries taronges. Per que amics meus....demà ens escoltaran des de Donosti fins a les Valls d’Àneu. Fins dilluns!!!

encara sóm vius

I amb ganes de fer coses, Imagineu-vos, si dijous fos divendres, ara mateix estaríem de camí a Sabinyànigo, però....primer de tot un petonàs enorme a la Olga (el dimarts passat va fer.......26 anys, o això sembla). ella és la de la dreta, la resta som només antics súper herois que la societat s’ha estimat més fer com si no hi fossin.....

Això ni al Bulli

Ei!!!! Bon dia!!!!. Només dir-vos que tant l’apoderat com la nena tenen raó, el premi per al guanyador/a del concurs és un dinar o sopar a casa meva i............si voleu saber qui us cuinarà, mireu la foto. Es diu Pantuflu Folk. Ell ens cuinarà la millor amanida de cigrons del món!!!!!!!!!!!!! Apa animeu-vos.
PD: segons a escollir....

Si senyor!!! aquí el teniu, directament de les muntanyes Corses....el senyor pastor!!!! heu se saber que viu sol en un raconet amagat del Cap Corse, és una persona solitària, així dons som molt afortunats d'haver pogut aconseguir probablement la única foto que li han fet mai. A reveure amics.

crònica d'una realitat

El d'aquest cap de setmana, no era un bolo qualsevol, la veritat és que no ho ha estat cap encara. Teniem la visita dels germans de 69 revoluciones, amb tot el que implica, mil·lions de converses, vermut al Tarridas, dinar al Pati Blau, tarda de canyes i DVD's, concert al Sidecar,.....en el fons.....campi qui pugui, i així va ser.....una oportunitat perduda per demostrar al Fredi que sóc un professional.
D'aquesta manera sortia el sol diumenge, brillava amb força, massa força i el primer pensament era....ai mamita....on sóc? Eferalgan i propolis, El señor de los Anillos i cap a l'Elèctric Bar. És un local xulo de veritat, amb una sala amable, un amo amable i sucs de préssec amb gust de té. A les 21:20 apareixen la Gemma i el zuri amb una bosseta a la mà. És Viverol!!!!! a dins, només dos contagotes, la resta ja és història.
Gràcies a l'Anna Orriols, Tàbata, Ubi, Marc i companyia, Jordi Piera, cosinet i ester Ortiz, Ju-lee, Gemma, Zuri......perdó si m'oblido a algú. Gràcies també al que deia "más una" amb accent estranger al final del concert i a tots els que veu ser-hi. Un cop més, unes cançons catalanes, van sonar especials gràcies al Rober, que li donà el seu esperit universal.